sábado, 30 de julio de 2011

Mai hagués pensat... que tardassim un any per dir adéu

Aquesta setmana tenc la sensació d'haver viscut a un bucle.

S'ha repetit el mateix de la darrera setmana de juliol de l'any passat.
Amb una diferència, crec que l'adéu d'avui es de veritat.

Mai hagués pensat que per dir adéu haguessim d'invertir un any.

1 comentario:

  1. Casualitats:

    Estic ordenant papers. Faig feina amb la carpeta amb la que vaig treballar l'estiu passat i ha sortit un paper que imagin que jo degué escriure fa un any, diu el següent:

    El temps de l'oblit.

    Quan quedem, tu em mires i amb els ulls em demanes: Quan t'oblidaràs de mi?
    Quan quedem, jo et miro i amb els ulls et demano: Com oblidar-me de tu?
    I després, quan estic tota sola penso:
    Quina és la qüestió? El com o el quan?


    Avui, veig que la resposta era quan. El temps que havia de passar era un any.
    Casualitats.

    ResponderEliminar